se m'emportaran.



No podràs

orsejar sense perdre,

un a un, blanc veler,

tots els pals.



Per l'engany

de la llum de migdia,

ets sobtat presoner

d'un vell cant.



A quin port

s'enrolà, serviola,

aquest nou timoner

tan estrany?



Jo no sé

quins camins del meu somni

l'han menat al govern

de la nau.



Aspres mans

mai no deixen la roda,

i el meu temps esdevé

ja calmat.



Lluny, enllà

de paraules amargues,

una mort resplendent

vaig trobar.