la vida estesa

al teu davant.

A tu es lliurava

sense malícia.

Tot aquell temps

t'havia fet

com una mà

la vida estesa.

Et capbussaves

de ple, turgent

enmig dels altres,

i xop de món

et veies viu.

Vint anys de temps,

que són no res

-diuen els savis-,

i aquella mà

anà tancant-se

molt lentament

però obstinada.

Retruny ben fort

allò que abans

en deien ànima,

creure no vol

el que el teu cos

avui constata,

exasperada

i aïrada

no es resigna;

espera encara

l'esclat potent

d'aquesta vida.

Segura està.