dibuixos insospitats,

mentre volen sobre els arbres

ara junts i atapeïts,

ara sols, ben espaiats.



Dins del blau pàl·lid del cel,

per damunt de la ciutat,

enllà de la roba estesa.



Lluny de teulats i terrats,

fines taques del capvespre,

fines taques del capvespre.



Pels carrers indiferents

veig alguns adolescents,

si de cas miren al cel

és per veure com algú

o alguna cosa cau.



Homes i dones que es creuen,

passen els vells i els infants,

les botigues van tancant.



Els estornells continuen

amb el seu vol allà dalt,

amb el seu vol allà dalt.



La ciutat també es això.

I càrrega i descàrrega

i algunes mans treballant

i l'útil cant dels motors

i la llum que es va aprimant.



Una veu que arriba en somnis,

entre pregunta i resposta,

em diu aquestes paraules:



"Et farà guanyar la vida

el que la vida s'emporta

el que la vida s'emporta."



Estornells fan i desfan

dibuixos insospitats.